Tantes i tantes coses per explicar, tans i tans moments per recordar i tan i tan poc temps per esciure que em bloquejo.
Estic aprenent a viure unicament amb les coses imprescindibles, menjant casi el mateix cada dia, i dutxant-nos amb una galleda d'aigua gelada, convivint amb nens i nenes sense familia, o abandonats, els quals et regalen un somriure enorme a cada instant. Aqui es veu que la felicitat depen de cada un, de la persona i no del material. Esta cla que aquests nens ara tenen l'oportunitat de tenir una casa i un llit per cada un i menjar segur cada dia, i aixo per ells ho es tot.
Es dur veure on vivien abans. Increcible creure que en xavoles aixi puguin viure fins a 15 persones. Fa mal d'ulls. Aqui han format una gran familia i aquestes dies m'he sentit com un membre mes d'aquesta.
Dilluns ja hem de marxar d'aqui i tornar a Manila. Els trobare a faltar.
Estic aprenent a viure unicament amb les coses imprescindibles, menjant casi el mateix cada dia, i dutxant-nos amb una galleda d'aigua gelada, convivint amb nens i nenes sense familia, o abandonats, els quals et regalen un somriure enorme a cada instant. Aqui es veu que la felicitat depen de cada un, de la persona i no del material. Esta cla que aquests nens ara tenen l'oportunitat de tenir una casa i un llit per cada un i menjar segur cada dia, i aixo per ells ho es tot.
Es dur veure on vivien abans. Increcible creure que en xavoles aixi puguin viure fins a 15 persones. Fa mal d'ulls. Aqui han format una gran familia i aquestes dies m'he sentit com un membre mes d'aquesta.
Dilluns ja hem de marxar d'aqui i tornar a Manila. Els trobare a faltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada