una setmana al vedruna setro kabataan, una pluja intensa, conviure amb families a casa seva, dormir al terra, sortida conjunta amb tots els nens i grans....
s'acosta el final.
dimecres, 23 de juliol del 2008
A una setmana del final
una setmana al vedruna setro kabataan, una pluja intensa, conviure amb families a casa seva, dormir al terra, sortida conjunta amb tots els nens i grans....
dilluns, 21 de juliol del 2008
Mitja estada
uuf mitja estada esgotada ja!
no queden ni dues setmanes per tornar
en part en tinc ganes, per explicar les aventures i experiencies, per ensenyar les fotos i el petit video... i per veure a tothom. Pero esta cla que tampoc tinca ganes de marxar, aqui tot es tan intens que crea la sensacio de portar molt de temps fora de casa.
Avui hem fet una dutxa intensa d'aigua natural. Passejant sota una pluja intensa de gotes gordes, emmig la calor i suor insoportables, ha sigut el millor regal que podiem tenir despr'es d'un dia intens de nens.
Diddabte vam tenir un dia complet, entre els nens de Tagaytay i els nens de Masagana, tots junts a l'oceonografic. Dia important per despedir-nos d'uns i comen(s)ar a coneixer els altres. Diada completa i satisfactoria.
La veritat es que tot aixo es un nou mon. diferent del tot al nostre de cada dia. impressionant.
no queden ni dues setmanes per tornar
en part en tinc ganes, per explicar les aventures i experiencies, per ensenyar les fotos i el petit video... i per veure a tothom. Pero esta cla que tampoc tinca ganes de marxar, aqui tot es tan intens que crea la sensacio de portar molt de temps fora de casa.
Avui hem fet una dutxa intensa d'aigua natural. Passejant sota una pluja intensa de gotes gordes, emmig la calor i suor insoportables, ha sigut el millor regal que podiem tenir despr'es d'un dia intens de nens.
Diddabte vam tenir un dia complet, entre els nens de Tagaytay i els nens de Masagana, tots junts a l'oceonografic. Dia important per despedir-nos d'uns i comen(s)ar a coneixer els altres. Diada completa i satisfactoria.
La veritat es que tot aixo es un nou mon. diferent del tot al nostre de cada dia. impressionant.
dijous, 17 de juliol del 2008
mig viatge viscut
un resum molt i molt breu del mig mes que porto ja a Filipines... no patiu que hi ha mes de 1000 fotos jejeje
magandam gabi
divendres, 11 de juliol del 2008
Nens de Tagaytay
Tantes i tantes coses per explicar, tans i tans moments per recordar i tan i tan poc temps per esciure que em bloquejo.
Estic aprenent a viure unicament amb les coses imprescindibles, menjant casi el mateix cada dia, i dutxant-nos amb una galleda d'aigua gelada, convivint amb nens i nenes sense familia, o abandonats, els quals et regalen un somriure enorme a cada instant. Aqui es veu que la felicitat depen de cada un, de la persona i no del material. Esta cla que aquests nens ara tenen l'oportunitat de tenir una casa i un llit per cada un i menjar segur cada dia, i aixo per ells ho es tot.
Es dur veure on vivien abans. Increcible creure que en xavoles aixi puguin viure fins a 15 persones. Fa mal d'ulls. Aqui han format una gran familia i aquestes dies m'he sentit com un membre mes d'aquesta.
Dilluns ja hem de marxar d'aqui i tornar a Manila. Els trobare a faltar.
Estic aprenent a viure unicament amb les coses imprescindibles, menjant casi el mateix cada dia, i dutxant-nos amb una galleda d'aigua gelada, convivint amb nens i nenes sense familia, o abandonats, els quals et regalen un somriure enorme a cada instant. Aqui es veu que la felicitat depen de cada un, de la persona i no del material. Esta cla que aquests nens ara tenen l'oportunitat de tenir una casa i un llit per cada un i menjar segur cada dia, i aixo per ells ho es tot.
Es dur veure on vivien abans. Increcible creure que en xavoles aixi puguin viure fins a 15 persones. Fa mal d'ulls. Aqui han format una gran familia i aquestes dies m'he sentit com un membre mes d'aquesta.
Dilluns ja hem de marxar d'aqui i tornar a Manila. Els trobare a faltar.
dilluns, 7 de juliol del 2008
Estada a Tagaytay
Magandam umaga
Ara estem a un ciber cafe al mercat de Tagaytay.Aqui estem a unes cases de poblet, tenim un petit "apartament" per nosaltres, les germanes estan a una altre, dues noies universitaries a una altre i despres hi ha dos casetes on estan repartits els nens orfes. En total 15 nens i nenes.Fem turns per dormir amb ells, un a cada casa. Avui m'ha tocat dormir a una, a una habitaci'o amb tres nenes. Encantadors. Jo m'he fet molt amiga de quatre en especial: Jerome, Mickel, Mai-mai i Laura. Si pogues me'ls emportaria cap a casa.
Encara no m'acabo d'acostumar a l'horari de dormir pq, per exemple aquesta nit que dormia amb la Mai-mai, la Laura i la Rose, a les 9 ja era al llit, com les gallines i es cla, no em vaig adormir fins una hora mes tard com a minim, pero a les 4.30 ja ens aixecavem per preparar l'esmorzar, i a les 6.30 els nens ja marxaven cap a l'escola. Aixo si, respecten la "siesta" (aqui li diuen aixi, de fet tenen moltes paraules iguals que el castella, pero la resta sembla que s'ho inventin), i diuen que dura unes 3 hores minim els dies que no tenen classe. Avui suposo que dormire planera pq dormo a la casa de baix sense nens, i a mes hem tingut un mati de llarga excursi'o. Hem anat a veure un volca d.aigua, i per arribar-hi hem hagut d'agafar un trycicle (una mena de sidecar arruinat jeje), una petita barca a motor, i pujar amb cavall(un poni alt). Un cop d'alt una vista de luxe. Es un volca envoltat d'aigua, esta enmig del llac, i a dins del volca tambe hi ha aigua. Un coulant d'aigua gegant jejeje.
Avui es el primer dir que hem pogut anar dinar fora, i la veritat es que s'agraeix. Una pizza gegant! Sense arros! Ja he avisat al meu pare que, em torno a passar al clan dels fideus i que el diumenge que torno, 6plau no fagi paellaaaaaaaa!!!! Mengem arros com pa, per esmorzar, dinar, sopar.... dificil agafar diarrea! es troba a faltar la dieta variada! no se si tornare mes prima, pero segur que no tindre gens de ganes de menjar arros durant un mes o +!I aixo, ara aqui son la 1.23, i Catalunya us debeu estar aixecant tot just. Doncs que us vagi molt be el dia!Estare a Tagaytay fins dilluns ben dinat. I la veritat es que es una pena pq aqui es mlt tranquil, Manila capital esta ple de gent, molt contaminat i molt mes estressant. Aixo d'aqui es un gran luxe comparacio amb Manila. l'unic inconvenient, al qual ja em vaig acostumant, es la dutxa a galletades, a mes d'aigua congelada (tot i que va molt be amb la calor enganxifosa que fa.). A mes, amb nomes dos dies amb els nens, ja els hi hem agafat un "carinyu" especial i ens costara dir adeu. Qui sap fins l'any que ve o no.
Be us deixo, fins aqui la cronica d'avui. No patiu que quan torni us afartareu de veure fotos, video i de sentir-me parlar. (ah, parlem tot el dia en angles amb els nens i les germanes i ja casi tambe penso en angles... tot i que noto que necessito millorar-lo molt. l'any que be faig angles segur!)Doncs va ara si, que no porto ni una setmana aqui, pero com que no parem i els dies son tan llargs i cansats, sembla que porti molt mes aqui!)Salut!
Ara estem a un ciber cafe al mercat de Tagaytay.Aqui estem a unes cases de poblet, tenim un petit "apartament" per nosaltres, les germanes estan a una altre, dues noies universitaries a una altre i despres hi ha dos casetes on estan repartits els nens orfes. En total 15 nens i nenes.Fem turns per dormir amb ells, un a cada casa. Avui m'ha tocat dormir a una, a una habitaci'o amb tres nenes. Encantadors. Jo m'he fet molt amiga de quatre en especial: Jerome, Mickel, Mai-mai i Laura. Si pogues me'ls emportaria cap a casa.
Encara no m'acabo d'acostumar a l'horari de dormir pq, per exemple aquesta nit que dormia amb la Mai-mai, la Laura i la Rose, a les 9 ja era al llit, com les gallines i es cla, no em vaig adormir fins una hora mes tard com a minim, pero a les 4.30 ja ens aixecavem per preparar l'esmorzar, i a les 6.30 els nens ja marxaven cap a l'escola. Aixo si, respecten la "siesta" (aqui li diuen aixi, de fet tenen moltes paraules iguals que el castella, pero la resta sembla que s'ho inventin), i diuen que dura unes 3 hores minim els dies que no tenen classe. Avui suposo que dormire planera pq dormo a la casa de baix sense nens, i a mes hem tingut un mati de llarga excursi'o. Hem anat a veure un volca d.aigua, i per arribar-hi hem hagut d'agafar un trycicle (una mena de sidecar arruinat jeje), una petita barca a motor, i pujar amb cavall(un poni alt). Un cop d'alt una vista de luxe. Es un volca envoltat d'aigua, esta enmig del llac, i a dins del volca tambe hi ha aigua. Un coulant d'aigua gegant jejeje.
Avui es el primer dir que hem pogut anar dinar fora, i la veritat es que s'agraeix. Una pizza gegant! Sense arros! Ja he avisat al meu pare que, em torno a passar al clan dels fideus i que el diumenge que torno, 6plau no fagi paellaaaaaaaa!!!! Mengem arros com pa, per esmorzar, dinar, sopar.... dificil agafar diarrea! es troba a faltar la dieta variada! no se si tornare mes prima, pero segur que no tindre gens de ganes de menjar arros durant un mes o +!I aixo, ara aqui son la 1.23, i Catalunya us debeu estar aixecant tot just. Doncs que us vagi molt be el dia!Estare a Tagaytay fins dilluns ben dinat. I la veritat es que es una pena pq aqui es mlt tranquil, Manila capital esta ple de gent, molt contaminat i molt mes estressant. Aixo d'aqui es un gran luxe comparacio amb Manila. l'unic inconvenient, al qual ja em vaig acostumant, es la dutxa a galletades, a mes d'aigua congelada (tot i que va molt be amb la calor enganxifosa que fa.). A mes, amb nomes dos dies amb els nens, ja els hi hem agafat un "carinyu" especial i ens costara dir adeu. Qui sap fins l'any que ve o no.
Be us deixo, fins aqui la cronica d'avui. No patiu que quan torni us afartareu de veure fotos, video i de sentir-me parlar. (ah, parlem tot el dia en angles amb els nens i les germanes i ja casi tambe penso en angles... tot i que noto que necessito millorar-lo molt. l'any que be faig angles segur!)Doncs va ara si, que no porto ni una setmana aqui, pero com que no parem i els dies son tan llargs i cansats, sembla que porti molt mes aqui!)Salut!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)